Biblioteca

Sobre clàssics i no tan clàssics

Aquests últims dies s’ha generat un debat al voltant del fons de les biblioteques, dels clàssics, dels bestsellers, de si excloem o incloem, del que hauríem o no hauríem de tenir…

L’article del Jordi Nopca publicat a l’Ara, Què compren les biblioteques: ‘bestsellers’ vs. clàssics, sobre el famòs manifest “Clàssics catalans a les biblioteques de la Generalitat” és el punt de partida del debat.

El manifest, que de moment compta amb el suport d’una setantena d’escriptors, editors, periodistes i traductors, comença el text dient: “La recent exclusió del Sistema d’Adquisició Bibliotecària de les Hores angleses , de Ferran Soldevila, i de Tots els monòlegs , de Santiago Rusiñol, amb l’argument que «no han obtingut la valoració suficient», evidencia que els criteris amb què treballa aquest organisme han de ser revisats a fons”. 

Un escàndol!!! Quina incultura!!! 

Pot ser abans de pegar el crit al cel, hagués estat més just i convenient per totes les parts implicades, parlar-ne!. En Jordi Llobet ens ho explica molt bé  al seu article “Clàssics catalans a les biblioteques públiques de Catalunya: 

I un cop dit tot això, editors i bibliotecaris i llibreters i crítics podríem -tant de bo!- seure i dialogar sobre les fórmules més adients per promoure els clàssics catalans, sobre els criteris de valoració de la producció editorial, sobre les línies estratègiques que fora bo de potenciar, sobre les necessitats lectores de la nostra comunitat i -ara més que mai- sobre els pressupostos disponibles per atendre-ho tot plegat. O potser ja fem tard?”

Així que,  si parlant la gent s’entén, perquè no han parlat, dialogat i constatat un fet que s’allunya i molt de la realitat, abans d’aixecar el dit inquisidor senyalant les biblioteques.

Una de les nostres funcions, entre moltes d’altres, és la de promoure i difondre de la millor manera possible la tradició cultural. I això passa per posar a l’abast de tota la ciutadania els nostres clàssics, i certament els tenim tots. Tots i cadascunSi físicament no hi és en una petita biblioteca, el lector interessat no es quedarà sense, el tindrà,  gràcies al sistema de préstec interbibliotecari, al cap d’unes hores (24h, 48h..). Però és que això ho fem amb els clàssics i amb els no-clàssics, això ho fem amb tot el que ens demana la gent, aquesta és la nostra feina. 

La biblioteca neix amb un fons bàsic, bastant homogeni, i s’amplia i diversifica a mida que passen els anys, a mida que anem coneixent la nostra gent i les seves necessitats, i a mida que anem ajustant l’oferta a la demanda. Cada persona té els seus gustos, les seves necessitats, les seves inquietuds,  cada persona s’inicia en la lectura d’una manera diferent, a través de temàtiques molt diverses, som lliures d’escollir què volem llegir, quan ho volem llegir i on ho volem llegir. Els bibliotecaris/es el que volem és que la nostra ciutadania llegeixi, el que sigui, en el format i/o suport que sigui, per què al cap i a la fi el que volem és llegir.

Llegir ens fa + lliures

 

Campanya de la Generalitat de Catalunya pel foment de la lectura. “Llegir ens fa + LLIURES” 

Molt encertat també l’article de la Núria Esponellà Biblioteques en el punt de mira, publicat a el Punt Avui, un punt de vista, el de l’autora, molt sensat i equilibrat: 

Més enllà d’això, la qüestió s’ha convertit en un combat virtual entre clàssics i best-sellers, sempre burxant-se les ferides. Aquest tema fa aflorar sensibilitats, però no cal fer-s’hi mala sang ni caure en crítiques desmesurades com la de Francesc Serés. Ni trobar un autor com Montcada es converteix en una tasca impossible ni les biblioteques tenen necessitat de “vendre’s” els llibres de Ruyra per fer lloc a novel·les sobre zombis suecs.

A més, com deia la Marta Bramon “si el que escriu l’article és una persona que visita i utilitza habitualment les biblioteques públiques, el resultat al diari és molt diferent”, la Núria Esponellà escriu amb coneixement de causa.

Si deixem de banda per un moment el llibre, ens adonen que el mateix debat es podria generar al voltant de quines pel·lícules han de tenir les biblioteques (Casablanca o Scary movie), quines revistes (El temps o Vogue), quina música (Vivaldi o Shakira)… però com que les biblioteques no són excloents, sinó tot el contrari, això no ens preocupa, tot hi té cabuda. No fem manifests, ni ens escandalitzem quan ens demanen una cosa o una altra. 

I el mateix passa amb les activitats. Les biblioteques no realitzen només presentacions de llibres (cada cop més a la baixa per una manca important d’assistents), o xerrades literàries,  sinó que fem multitud d’activitats de temàtiques del tot diverses per tal de promoure la participació de les nostres comunitats. (Sobre aquest tema en parlaré en un altre post amb més deteniment, ara va de fons). 

La resta de biblioteques, les universitàries, les especialitzades, etc… tenen molt clar quin fons necessiten per cobrir les necessitats dels seus usuaris/es, però no hem d’oblidar que el públic de les biblioteques públiques va dels 0 als 99 (105-110 segons si som d’occident o d’orient), i això significa que qualsevol material que pugui servir en qualsevol moment de la vida d’una persona hi té cabuda. Hem de ser coherents, pensar amb el que vol i espera l’usuari i no pas amb el que volem o ens agrada a nosaltres, cadascú té els seus gustos, i nosaltres no som ningú per jutjar que és bo i que és dolent, què és millor o que és pitjor.  

Anuncis

1 thought on “Sobre clàssics i no tan clàssics”

  1. Espectacular! En la nostra biblioteca tots els usuaris i tenen cabuda, el nen que vol llegir un conte, el nen que vol fer un dibuix, que després et regala amb tanta il·lusió, l’usuari que només ve a llegir la premsa o la usuària que sempre ve a buscar la revista per aprendre a fer ganxet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s