Biblioteca

Pregó de les Festes Majors de Roquetes 2014

Pregó de les Festes Majors de Roquetes [5 de juliol del 2014]

“Molt bon dia a tothom! Sr. Alcalde, Regidors, autoritats, amics, companys i familiars, gràcies per ser avui aquí en un dia tan especial per a mi.
Agraeixo de tot cor que hagueu volgut que jo sigui la pregonera de les Festes Majors de Roquetes aquest 2014. Un plaer, un luxe i  una experiència única, per a mi, per a la Biblioteca de Roquetes i per totes aquelles persones que en formen part.
Gràcies, gràcies, i mil gràcies.

Sóc Roquetera des del 2007, any en que vaig tenir l’oportunitat de formar part d’un gran projecte cultural a Roquetes. L’any en que se’m va oferir la possibilitat de ser responsable de la Biblioteca, i definir el model que volia per a la meua gent, la gent de Roquetes. Aquest any vaig fer de la Biblioteca la meva segona casa, i de la meva professió la meva passió.

I abans de continuar parlant de la Biblioteca, de vatros i de tot el que això ha significat per a mi, deixeu-me que em presenti, breument.

1

Sóc la Begonya, de Benifallet, tinc 36 anys, estic casada en Jordi i sóc mare de dos prunetes, l’Abril i l’Edurne, responsables i culpables del meu constant somriure i d’una felicitat absoluta. Elles m’han ensenyat a ser millor persona, a estimar sense esperar res a canvi, a comprendre que les petites coses del dia a dia són les úniques que et porten a viure una vida plena, una vida amb majúscules. Visc a Benifallet i convisc a Roquetes. Cada dia deixo que el riu Ebre em porti d’un lloc a l’altre, i m’aprofito de la seua força, de la seva grandesa, de la seua llum i del seu color, per carregar i alimentar la meva energia personal.

2

Quan em pregunten si de petita volia ser bibliotecària, sempre contesto de manera molt sincera: Ni idea!
Jo de petita volia córrer per les muntanyes. Ara sóc bibliotecària a Roquetes, continuo corrent, per les muntanyes, per la biblioteca i al darrera de les prunetes.
I del perquè em vaig fer bibliotecària?
Quedaria molt bonic dir que vaig viure una infantesa envoltada de llibres o que els meus pares llegien de dia i de nit, de dilluns a diumenge, laborables i festius… però no és cert, vinc d’una família que ha dedicat la seua vida a treballar la terra i a sembrar per a poder recollir.

El meu pare és pagès i la meua mare botiguera, i d’ells no vaig heretar l’esperit humanístic, però sí (i els estaré eternament agraïda) l’estima per la terra i per les persones. I crec que no em podien donar millor herència.

Dels iaios vaig aprendre que no hi ha millor manera per ser feliç que fent feliços als que t’envolten. La seva vida va ser i és encara, cuidar, protegir, entregar-se i estimar en desmesura els seus.

Dels iaos, Marisol i Rafel, l’amor incondicional. I la tranquil·litat amb la què cada dia baixo cap a Roquetes sabent que deixo a les prunetes en los millors iaios del món.

Dels germans, que tots som un i un som tots.

Del pare, he après a estimar la terra, la terra on naixem, creixem i ens fem com som, reconèixer la seua essència i deixar que formi part del nostre ADN. Sóc de poble, sóc de terra i arbres, sóc d’aquí baix, del sud, de l’Ebre, i ho mostro en orgull allà on vaig.

De la mare, la seva capacitat de treball, i el seu esforç inesgotable per tirar endavant, des de ben petita, un negoci familiar, amb una energia, vitalitat i força interior inimaginables.
Les  tardes de la meva infància les passava a la botiga de la mare, i en acabar els deures feia de botiguera.

I allà, crec, és on me vaig fer com sóc.
Vaig acabar els estudis de Biblioteconomia a la UB al 98, i vaig tornar cap a les Terres de l’Ebre, vaig continuar estudiant i treballant. I ara sóc feliç, molt feliç fent de “botiguera” a la Biblioteca de Roquetes.

4

I així és com un 14 d’abril del 2007 començo a treballar en aquesta nostra fantàstica Biblioteca de Roquetes, des d’on tant prop dels Ports, tant prop de la terra i dels arbres, ets sents capaç de tocar els núvols, i quan un sent que pot tocar els núvols comença a somiar, i el meu somni ha estat i continua sent fer de la biblioteca de Roquetes un lloc únic i especial.

Ubicada al Centre Cívic de Roquetes, antic col·legi dels pares Jesuïtes, edifici fundat el 23 de novembre de 1916 com a Seminari Menor de Sant Josep, havia estat l’antiga casa de camp de Sant Josep i Facultat de Filosofia de la Companyia de Jesús. El seminari va clausurà la seva primera etapa de formació religiosa el juny de 1931, i la reiniciar, passada la guerra civil, l’any 45, com a Col·legi dels Pares Jesuïtes, per tal de donar cabuda també a un alumnat no vocacional.

100 anys després, s’hi manté viva la seua essència, la seua ànima. L’arquitectura de l’edifici, la seua orientació, la disposició dels 46 finestrals, et permeten veure cel i natura cap a cadascun dels punts cardinals. Hi pots estar durant moltes hores, i mai necessites sortir.

El millor lloc per ubicar-hi la biblioteca, se’ns dubte. Cultura, coneixement, informació, formació… tot aixoplugat sota un mateix sostre. Un sostre amb centenars de vivències que han marcat l’ànima de l’espai. I on ara ens encarreguem de tirar endavant un model de biblioteca, ni millor ni pitjor, diferent, perquè el nostre objectiu no neix partint de què pot oferir una biblioteca al seu poble, sinó que necessita un poble de la seua biblioteca.

I quan anteposem la voluntat i necessitat d’un poble, les coses surten bé o si més no, surten millor.

El meu desig, el d’una biblioteca viva a tot hora, plena d’activitats i persones, on flueixin les idees, els projectes, els nous conceptes, i on cadascun del Roqueteros i roqueteres en pugui treure alguna cosa que li sigui útil.

I aquesta biblioteca és i ha estat així gràcies al suport i reconeixement del que hem gaudit des del novembre del 2006 i sobretot perquè tinc la gran sort de treballar amb persones excepcionals, com ho són Judit Tomé i Marc Jornet. I quan t’envoltes d’optimisme, de talent, d’esforç i de complicitat és fàcil tirar endavant tot allò que ens puguem imaginar. Gràcies Judit i gràcies Marc. Gràcies Mentxu. Gràcies Carme. Gràcies Àngels. Gràcies Paco i Antolí companys d’Antena Caro. Gràcies Pepi Arbona, per tot!.

I perquè la meva feina és la meua passió? Per que m’emocionen les persones i m’emocionen les paraules. I a la vida allò que val la pena viure és allò que et fa emocionar.

Les persones. Les que vénen, les que marxen i les que es queden, les que parlen i les que callen. Les seves mirades de complicitat. Les sinèrgies provocades per aquest anar i venir, per aquest espai que és meu i que és de tots. Aquesta lluita constant per aconseguir que cadascú senti seva la biblioteca, que hi trobi el seu racó, que siguem útils, que siguem necessaris, que les persones i només elles siguin el motor de la biblioteca.

6

I m’agraden les paraules. Les que aprenc, les que oblido, i les que es queden en mi. Les que em fan créixer cada dia. Les que es lliguen unes darrera de les altres per formar frases, frases que es transformen en textos, textos que es transformen en llibres, llibres que em permeten aprendre, conèixer, viatjar, imaginar, somiar, estimar i…sobretot… Emocionar-me.

La biblioteca ha de respirar, ha de crear, ha de promoure, ha d’interactuar, s’ha d’avançar i ho ha de fer de manera simpàtica, oberta, espavilada i desperta. Ha d’estar on està la gent (entre les quatre parets del propi edifici, pels carrers, pels bars, i a les xarxes socials) i hi ha de ser per donar servei, per ajudar, per aportar els nostre granet de felicitat a la nostra gent.

La societat actual i les seves necessitats res tenen a veure amb les de fa 20, 30 o 50 anys, aleshores és fàcil deduir que la biblioteca també hagi canviat. Malament anirem si ens aferrem al passat. Les biblioteques han de respondre a les necessitats actuals, i ho han de fer amb rapidesa, amb vivesa, amb actitud positiva i amb actitud de servei.

I quan diuen que desapareixeran els llibres en paper i amb això les biblioteques. Jo dic que no. Que la meva, la vostra, la de Roquetes no desapareixerà, perquè a la nostra el primer no són els llibres sinó les persones, i mentre hi hagin persones, hi haurà biblioteca de Roquetes.

I no hi ha altre secret. No hi ha metodologies, ni estratègies, ni plans de treball que funcionin si no van acompanyats d’una actitud positiva, d’un aprenentatge continuat, d’una permeabilitat als canvis, i d’una voluntat de superació constant. I amb això, tot i ser una biblioteca petita, amb pocs recursos, pots arribar tant lluny com et proposis.

I veus que un dia sense donar-te’n compte la teua dinàmica de treball traspassa fronteres geogràfiques, i et demanen d’anar a Barcelona a participar a jornades, a fer formació a companys bibliotecaris, i et demanen que comparteixis les teues experiències, eines i mètodes de treball. I et sents satisfet de que més enllà de les Terres de l’Ebre es parli de Roquetes, i es faci amb respecte i admiració per la feina ben feta.

I sense adonar-te’n un mes de març del 2014 et demanen si vols impartir un curs als companys de la Biblioteca Patrimonial de Bilbao. Un equipament majestuós, amb una plantilla de 30 bibliotecaris i uns recursos humans, tecnològics i econòmics desorbitats. I és allà on després d’estar tres dies compartint els teus coneixements i exportant i donant a conèixer el nom de Roquetes fora de Catalunya, quan t’adones que alguna estem fent bé.

I les coses que es fan bé són les que es fan amb el cor, les que et remouen l’ estómac, i les que fan i et fan emocionar.

I a mi, la Biblioteca de Roquetes m’emociona cada dia. Em produeix papallones 2.0. Miquel Esteve, el meu escriptor de capçalera, ja sap de què parlo.

Perque la Biblioteca de Roquetes és molt més que l’espai físic que en porta el nom, la biblioteca és el lligam amb el qual volem que les persones relacionin un bon moment; aprenent d’una xerrada a l’àrea polivalent,  escoltant-nos a la ràdio cada setmana, llegint llibres o revistes, conversant tot baixant l’escala, participant a la festa d’aniversari i menjant xocolata desfeta, amb les hores del conte que cada dimecres capitaneja Marc. Amb aquell programa de festes majors de l’any 1965 que la biblioteca ha digitalitzat i inclòs a la Biblioteca Digital de Roquetes, i que pot ser consultat des de qualsevol part del món, amb aquells deures que no s’acaben mai i que Judit ajudarà a enllestir, amb la brillantor als ulls de la Maria quan li entreguem el seu carnet de la Biblioteca de Roquetes, amb el nostre raconet al parc de Nadal, a les festes majors, a la Diada de Sant Jordi, i fent el cagatió de l’escola.

Amb aquelles fotografies que haurien desaparegut en l’oblit dintre d’una caixa i que la biblioteca ha recollit, digitalitzat, tractat, i compartit a la xarxa per a l’ús de tothom, per a que la memòria històrica de la nostra ciutat sigui visible i preservada per sempre. Amb l’entrega de diplomes en finalitzar els cursos de català per a nouvinguts, amb els recitals poètics, les lectures teatralitzades, i les actuacions musical en directe. Oferint bellesa als nostres ulls amb les exposicions artístiques, fomentant el vincle lector-escriptor amb les presentacions i tertúlies. Amb aquell fi de festa que s’estira i s’estira fins a mitjanit amb una copa de cava i la companyia de tantes magnífiques persones. Amb tants i tants petits moments, que sabem que fan que la nostra gent estimi la seva biblioteca.

I em considero una persona afortunada, molt afortunada per treballar en una biblioteca pública, afortunada per lluitar, defensar i demostrar que les biblioteques són un dels valors més grans que actualment té la nostra societat, afortunada per saber que, faig el que faig, per ajudar a la meva gent a estar més informada, més formada, a ser més crítica, més desperta i sobretot a ser més feliç.

La cultura d’un poble ha de ser la seva bandera davant del món. (I no pas una peça de roba).

I crec que a la vida si tenim vocació de servei, cultura del treball i de l’esforç i actitud positiva i fem que tot allò que s’articula al nostre cervell, abans de fer-se realitat, passi pel nostre cor, l’emoció està assegurada. I amb l’emoció, l’èxit.

I sí, continuarem igual d’esbojarrats, igual d’il·lusionats, igual d’ emocionats, perquè busquem la complicitat amb la nostra gent, perquè creiem amb el valor de les biblioteques, perquè ens les estimem.

Continuarem disfressant-nos de pirates per a fer les cicles de contes amb els més petits i posant-nos a la seva alçada per preguntar-los amb un somriure sincer si s’ho han passat bé.

Continuarem fent créixer la Biblioteca Digital de Roquetes i donant-la a conèixer per a què tothom pugui recordar i recuperar el seu passat.

Continuarem amb els contes per a nadons, amb les lectures col·lectives, amb les converses, amb les xerrades i presentacions de llibres. I continuarem fent lectors, enganxant a les persones al plaer de la lectura, i ho farem sempre amb proximitat  i molta complicitat!

Continuarem ensenyant a Josep, Juan José, Magda, Lluisa, Cèlia, Mònica, Espe, Eva, Nuria, Conchita, Tere, Dolors, Sabina, Paquita, Pili, Maria, Rosa Maria Cid, Joan, Carlos, Veronica, Tere… i a tant d’altres com crear-se un correu electrònic, com publicar al facebook i com fer-se un perfil al twitter, perquè ens compensa veure les seves cares d’emoció, punjant la seva primera foto, donant el seu primer like o fent la seua primera piulada, i ens emociona rebre els seus agraïments. I perquè fan uns cocs i uns bunyols de crema boníssims!

Continuaré esperant en candeletes que sigui dimecres al migdia per rebre als meus alumnes més jovenets, Tona Fusté, Lluis Monllau, i Lluis Queralt, perquè ens ho passem genial, riem contínuament, xalo ensenyant-los a navegar per internet, a enviar-se mails, a publicar a les xarxes, a buscar al Google Earth la caseta que Lluís Monllau té a Vallcervera, i perquè Lluis Queralt mos porta un vi d’anous boníssim, que mos dura dos dies, i perquè la Tona irradia vitalitat pels quatre costats… i sobretot… perquè l’important no és lo que jo els ensenyo, sinó lo que jo arribo a aprendre d’ells.

Continuaré esperant cada dia a saber que Paco Buera ja ha arribat a la biblio, i ja està al seu Pc, perquè sinó ve, patim, i si no ens ha avisat de que marxa 4 dies a Marina d’Or, pos també patim, i li truquem, i així ja ens quedem tranquils.

I continuaré donant el bon dia i les bones tardes a Dario i Cèlia, allà al seu raconet de la biblio, la seua finestra al món.

I continuaré parlant i desitjant conèixer a tots los roqueteros i roqueteros, perquè em fa feliç formar part de les vostres vides, em fa feliç sentir la vostra estima, perquè a Roquetes tots i cadascú dels que m’heu conegut m’heu fet sentir a casa meua.

18

No sé on seré el proper any, no sé on seré demà. No recordaré el nombre de préstecs fets el 2009, ni les visites del 2010, ni quantes connexions a internet es van fer el 2011, ni si al 2012 vam fer 170, 180, o 190 activitats, perquè no sóc capaç de recordar mai les xifres, però no m’importa. Sigui on sigui en el futur, el que mai se m’oblidarà són els petits moments compartits i viscuts amb la meua gent. La gent de Roquetes.

I ara només em queda desitjar-vos que tinguem unes molt Bones Festes Majors, que les visquem amb la màxima intensitat, que cada dia, que cada hora, que cada moment, sigui únic, irrepetible i inoblidable.

I donar-vos mil milions de gràcies!”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s